(Valldemossa, Mallorca, 28 febrer 1909 – sa Cabaneta, Mallorca, 20 agost 1983)
Pintor. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Jacob. Es dedicà, amb delicadesa, al paisatge i als temes populars i costumistes.
Des del 1942 conreà l’humorisme a la premsa diària.
Aeròdrom, situat al nord-oest des Pont d’Inca i al nord-est des Pla de Na Tesa.
L’any 1901 l’exèrcit espanyol cedí a l’ajuntament de Palma els terrenys que ocupaven les murades en canvi d’una finca de 32 ha que posseïa dins el terme de Marratxí. Afectat al tràfic civil, esdevingué l’aeroport de Mallorca ja abans del 1936 i amb un desenvolupament accelerat en el període 1939-59.
Substituït en la darrera data per l’aeroport de Son Sant Joan, ha esdevingut la seu de l’Aeroclub de les Balears. El 2008 hi operaven, a part del Real Aeroclub de Mallorca, escoles de pilots i d’helicòpters.
(Palma de Mallorca, 20 juliol 1876 – Pòrtol, Mallorca, 28 maig 1943)
Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra.
Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.
Foren germans seus:
Melcior Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1870 – 1953) Músic. Fou organista de Santa Eulària de Mallorca i compositor.
Mercè Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1894 – 1981) Poetessa. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.
(Palma de Mallorca, 1742 – Marratxí, Mallorca, 1811)
Advocat. Es doctorà en dret a la Estudi General Lul·lià (1771). Autor dels estatuts del col·legi d’advocats de Palma de Mallorca (1779) i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778), que li degué, en bona part, l’esperit renovador.
Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat.
També fou membre (1808) de la Junta Suprema de Govern de Mallorca.
Poble (112 m alt) i cap efectiu del municipi des del 1864. Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma de Mallorca pel nord-est.
Fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan segle XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria. A Sant Marçal celebren anualment un dels romiatges més populars de Mallorca.
La indústria característica és la manufacturera de siurells. A la possessió de son Verí, a l’oest del poble, es conserva una notable col·lecció d’art (pintura i enteixinats mudèjars).
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,18 km2, 133 m alt, 35.521 hab (2014)
A la zona de contacte entre es Raiguer i es Pla, al límit amb el terme de Palma de Mallorca. Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pels torrents de Bunyola i de sa Cova Negra, que formen el torrent Gros. Hi ha pineda i garriga.
És conrea principalment el secà (cereals, ametllers, garrofers, oliveres i arbres fruiters). El regadiu produeix fruita i hortalisses. Les indústries més importants són les de terrissa, alimentàries, calçat, confecció, vidre i productes de la construcció. L’aeròdrom de Son Bonet és dins el terme.
La vila, dita popularment Marratxinet, és dalt un turó. La parròquia fou erigida el 1248.
El municipi comprèn, a més, el poble de Pòrtol i els barris des Pont d’Inca i es Pla de Na Tesa. Abans, la parròquia de Marratxí era Sant Marçal, actual parròquia de sa Cabaneta (capital efectiva del municipi).
Enllaços web: Ajuntament – Institut
(Orient, Mallorca, 6 gener 1860 – es Pont d’Inca, Mallorca, 7 desembre 1945)
(o Bal·le) Escriptor. Prevere i llicenciat en teologia a la Universitat de València.
Publicà Agranadures, espigolaies i axarmins (1899), Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins (1899), Diccionari de sinònims mallorquins (1899), Sopes escaldades i pancuit (1899), En Pepito Carabassa (1900) i Nociones de Historia Sagrada (1916).
És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies (1903). Fou col·laborador de l’almanac “El Felanigense”.
Dades dels Països Catalans 