Arxiu d'etiquetes: 1814

Voluntaris Honrats de València

(País Valencià, 1794 – 1814)

Organització armada auxiliar. Creada arran de la Guerra Gran. Disposà de 26 batallons d’ínfanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria; en total, uns 54.000 homes. Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda.

Carles IV de Borbó, per instigació de Godoy, els dissolgué per una ordre reial el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà.

El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el 1814.

Sos i Castell, Vicent

(Algemesí, Ribera Alta, 3 març 1814 – Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, vers 1867)

Músic. Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira.

Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València. Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella i posteriorment organista a Xiva.

Deixà composicions de tema religiós.

Serra, Francesc

(Xilxes, Plana Baixa, segle XVIII – Madrid, 1814)

Eclesiàstic i polític. Professor de retòrica al seminari de nobles de València, fou bibliotecari del palau arquebisbal.

A les corts de Cadis defensà la supressió de la inquisició, i provocà una polèmica entre Joaquim Mas (Carta sobre la facultad del papa de absolver a todos los fieles, 1813) i ell (Carta en contestación a las reflexiones sobre su dictamen, relativo a la Inquisición, 1813).

Publicà Diálogos retóricos, Instituciones métricas i altres obres.

Semanario Cristiano-Político de Mallorca

(Palma de Mallorca, 30 juliol 1812 – 28 juliol 1814)

Publicació setmanal. Sorgida per tal de combatre les idees liberals i especialment la publicació “Aurora Patriótica Mallorquina”.

Fou dirigida per Ramon Strauch i Vidal -franciscà, empresonat diverses vegades pels seus articles-.

Rodríguez de Cepeda y Garrido, Antonio

(Cartagena, Múrcia, 21 abril 1814 – València, 2 abril 1895)

Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d’Advocats (1859, 1868 i 1870).

Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del Conservatori de València.

Publicà Elementos de derecho natural (1887-88).

Rodríguez, Felip

(Catalunya, 1759 – 1814)

Compositor. Era deixeble de l’organista Antoni Soler i Ramos.

Ribas i Gallard, Gabriel Marià

(Palma de Mallorca, 3 octubre 1814 – 11 agost 1873)

Eclesiàstic. Franciscà.

Publicà obres religioses en català: Mes de Maria (1846, de la qual es feren tres edicions) i Dia cristià… (1856, dues edicions), i, en castellà, una història de l’orde franciscà.

Martínez i Yago, Francesc

(València, 2 novembre 1814 – 19 gener 1895)

(o Diago)  Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, deixeble de M. Parra i Abril.

Conreà amb èxit la pintura de flors (Dibuixos de flors), especialitat dins la qual obtingué diversos premis. També fou retratista d’algun prestigi i restaurador excel·lent.

Era el pare del pintor i restaurador Salvador Martínez i Cubells.

Martínez, Joaquim

(València, 1750 – 1814)

Arquitecte i polític. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, n’esdevingué acadèmic de mèrit (1779), director d’arquitectura (1791) i director general (1793).

Intervingué en les obres de la Universitat de València i projectà el pont d’Alberic, el retaule de Sant Joan de l’Hospital de València i el de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Salvador, també de València.

Fou diputat per València a les corts de Cadis i formà part de les legislatures ordinàries del 1813 i el 1814.

Manifiesto de los Persas -1814-

(València, abril 1814)

Document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, presentat a Ferran VII de Borbó, demanant la supressió de la Constitució i dels decrets de les Corts de Cadis, però defensant el sistema de corts.

Ferran VII justificà el retorn a l’absolutisme en aquest document.