Caseria, a la dreta de la riera de Marfà.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, segle XVII – Moià, Moianès, segle XVII)
Escultor. Residí generalment a Moià. Les seves obres més conegudes, realitzades el 1629 i 1630, foren el sagrari i l’altar major de l’església de Sant Joan de Matadepera.
Antic castell, actualment enrunat, damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, juntament amb l’església de Sant Andreu de Clarà.
Era possessió, com la vila de Moià, dels comtes de Barcelona, ja al començament del segle X.
Castellnou (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret de l’antic municipi de Sant Salvador de Toló, situat en un coster, a l’esquerra del riu de Conques. L’església és dedicada a santa Maria.
Castellnou * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Castellnovet (llogaret).
Castellnou (Moià, Moianès) (o Castell de la Plana) Antic castell i terme, a la dreta de la riera de Castellnou o de Passarell (afluent, per la dreta, de la riera de Marfà), que neix al puig de Rodors.
Castellnou (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Antiga quadra.
Castellnou (Vilanova de Segrià, Segrià) Despoblat. La carta de poblament fou atorgada pels templers el 1213.
Castellnou (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Despoblat, del qual resta l’església de Sant Miquel de Castellnou.
Antiga parròquia i veïnat, centrats en l’església de Sant Pere de Ferrerons, en una elevació (926 m alt), al nord-est de la vila.
El temple existia ja el 939, que passà a dependre de Moià, però era parròquia independent ja el 1063. El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta; l’església actual fou reedificada el 1763.
Formà una quadra, amb règim propi, unida a Rodors i un quant temps (1714-1801) a Marfà, formant les Tres Quadres.
Oscil·là sempre, però, entorn de Moià (on hom l’anomenava la batllia forana) i el 1842, amb Rodors, passà definitivament a dependre’n.
Municipi i capital comarcal del Moianès (Catalunya): 75,31 km2, 717 m alt, 6.065 hab (2017)
Situat a l’extrem oriental de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al nord-est de Manresa. El terme és més accidentat al nord, i drenat per diverses rieres, entre les quals hi ha la de les Graus, la d’An i la de Riusec, que forma el límit occidental del terme.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals; a més, produeix llegums i farratge. Ramaderia porcina i ovina. L’activitat industrial més important és la tèxtil (cotonera). També és un lloc tradicional d’estiueig. A partir del 1900 la població començà a créixer de forma lenta però constant.
La vila s’estén des del peu dels puigs Salgot i de la Creu pel pendent suau que drena la riera de Castellnou; és dominada per l’església parroquial de Santa Maria, gran temple barroc (1646-1724); s’hi destaquen, a més, l’antic convent dels Escolapis, amb església també barroca i el museu paleontològic i arqueològic local (que recull bona part de les troballes de les coves del Toll i de les Teixoneres), i la casa natal de Rafael de Casanova, on hi ha el Museu-Arxiu Comarcal. Fou el centre de la sots-vegueria del Moianès.
El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Rodors i Ferrerons, els antics castells de Clarà i de Castellnou, i notables masies.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Club Esportiu
Dades dels Països Catalans 