Caseria, a la dreta de la riera de Marfà.
Antic castell, actualment enrunat, damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, juntament amb l’església de Sant Andreu de Clarà.
Era possessió, com la vila de Moià, dels comtes de Barcelona, ja al començament del segle X.
Castellnou (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret de l’antic municipi de Sant Salvador de Toló, situat en un coster, a l’esquerra del riu de Conques. L’església és dedicada a santa Maria.
Castellnou * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Castellnovet (llogaret).
Castellnou (Moià, Moianès) (o Castell de la Plana) Antic castell i terme, a la dreta de la riera de Castellnou o de Passarell (afluent, per la dreta, de la riera de Marfà), que neix al puig de Rodors.
Castellnou (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Antiga quadra.
Castellnou (Vilanova de Segrià, Segrià) Despoblat. La carta de poblament fou atorgada pels templers el 1213.
Castellnou (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Despoblat, del qual resta l’església de Sant Miquel de Castellnou.
Antiga parròquia i veïnat, centrats en l’església de Sant Pere de Ferrerons, en una elevació (926 m alt), al nord-est de la vila.
El temple existia ja el 939, que passà a dependre de Moià, però era parròquia independent ja el 1063. El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta; l’església actual fou reedificada el 1763.
Formà una quadra, amb règim propi, unida a Rodors i un quant temps (1714-1801) a Marfà, formant les Tres Quadres.
Oscil·là sempre, però, entorn de Moià (on hom l’anomenava la batllia forana) i el 1842, amb Rodors, passà definitivament a dependre’n.
Dades dels Països Catalans 