Veïnat, a 1,5 km de la ciutat, al voltant del mas d’En Bosc, que havia estat propietat del trobador Guillem de Berguedà.
Mas d’En Bosc, el -Berguedà-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Berga (geo)
Castellberguedà
Turó espadat (1.292 m alt), a ponent del santuari de Queralt, fortificat durant les guerres carlines.
Montbenet, monestir de
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet).
S’establí el 1339 per privilegi d’Alfons II el Franc al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461.
Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan.
Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35.
Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals.
Madrona -Berga-
Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) de l’antic municipi de la Valldan, enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga.
És un notable edifici romànic (segle XII). Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva.
Bou, hostal del
Hostal del terme de la Valldan, vora la carretera de Berga a Solsona.
Era el lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria.
Berga, canal industrial de
(Berguedà)
Canal derivat del Llobregat. Té 20 km. de longitud, surt de Guardiola de Berguedà i travessa els termes de Cercs i de Berga.
Salva un desnivell total de 190 m, i té una potència de 3.807 cavalls de força.
Fou inaugurat el 1899 i es beneficia amb la meitat de la força motriu del Llobregat: rep 2,35 m3 per segons, els quals són aprofitats per a la producció d’electricitat, teixits i carburs metàl·lics.
Berga (Berguedà)
Municipi i capital de la comarca del Berguedà (Catalunya): 22,57 km2, 704 m alt, 16.175 hab (2016)
Situat a la zona de contacte entre la Depressió Central catalana i el Pre-pirineu, a la conca alta del Llobregat. El terreny és molt muntanyós, accidentat per diverses serres, com la de Queralt; hi abunden els boscos de pi roig, de roures i d’alzines.
L’activitat econòmica més arrelada al municipi és la indústria (tèxtil cotonera, l’agricultura, la ramaderia i el comerç, que darrerament ha rebut un fort impuls gràcies a la millora de les comunicacions. A més, Berga és una de les ciutats dormitori més importants de Catalunya fora de l’àrea barcelonina.
La ciutat es troba al peu de la serra de Queralt; hi són d’interès l’església de Sant Joan, amb elements romànics, gòtics i barrocs; el carrer Major, amb edificis dels segles XVI i XVII, i el Museu Municipal d’Arqueologia i d’història local (inaugurat el 1962). S’hi celebren dues fires, l’una el primer de maig, industrial i agrícola, i l’altra per Santa Tecla, el setembre, agrícola i ramadera. Cal destacar també les festes de la Patum, de les més tradicionals de Catalunya, que tenen lloc per Corpus i declarades Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco l’any 2005. Al segle XIX hom construí el canal industrial de Berga -que féu arribar l’aigua del Llobregat-, i el carrilet de l’alt Llobregat.
Dins el municipi es troba el santuari de Queralt. El terme comprèn, a més, la colònia Rosal o la fàbrica del Riu, el veïnat del Mas d’en Bosc i l’antic municipi de la Valldan, agregat el 1963.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Oficina de turisme – Bàsquet
Dades dels Països Catalans 