(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, senyor d’Argençola (Anoia).
Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, senyor d’Argençola (Anoia).
Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera.
(Catalunya, segle XI – )
Jurisdicció senyorial i extens patrimoni centrat en el castell de Jorba, al puig de la Guàrdia (Anoia), que del segle XI al XVI conservaren els descendents de Guerau de Jorba (1146-80), però després passà als Castellolí ja des de la primera meitat del segle XIV.
El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar.
(Catalunya, 1233 – 1508)
Antiga demarcació administrativa. Consta la seva existència el 1233, com a sots-vegueria de la vegueria de Vilafranca. Dins el segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a ésser carrer de Barcelona i a formar part de la vegueria de Barcelona.
El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, l’Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí. El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió feta a la sots-vegueria d’Igualada de Rubió, Jorba i Copons, que retornaren a la vegueria de Cervera.
(Anoia)
Demarcació històrica centrada en el castell d’Òdena, a la conca d’Òdena, que comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous (Igualada en restava exclosa -malgrat pertànyer-hi geogràficament- per tal com era carrer de Barcelona), els cinc primers termes pertanyien a la casa de Cardona, la qual hi tenia un governador.
El 1385 passà a constituir la sots-vegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme.
Fins al segle XVII hi hagué litigis entre el sots-veguer d’Igualada i els senyors jurisdiccionals.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1708, a Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt sobre la seva senyoria de la Torre de Claramunt (Anoia).
En fou l’únic titular.