(o de Carme) Afluent dretà de l’Anoia.
Neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada, entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció sud-oest – nord-est, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.
Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia (municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt).
(Alt Camp / Alt Penedès / Baix Penedès)
(o de Manlleu) Afluent per la dreta del riu de Foix.
Neix dins el terme de Querol (Alt Camp), al vessant est de la serra de Montagut (962 m alt), travessa el terme d’Aiguamúrcia (Pla de Manlleu) i el del Montmell (Marmellar), al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès (terme de Castellví de la Marca), canvia la direcció oest-est i agafa la nord-sud.
Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu col·lector prop del poble de Castellet (Castellet i la Gornal).
(Alt Camp / Tarragonès)
(o riu de la Glorieta) Riu, afluent dretà del Francolí, que neix a la muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral.
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i Vilallonga (Tarragonès) i desguassa al del Morell.
Hom n’havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i després per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu.
(Conca de Barberà / Alt Camp / Tarragonès)
Riu mediterrani (85 km). Neix a 740 m alt, a les serres de Brufaganya i de Queralt, a l’est de Santa Coloma de Queralt, travessa la Serralada Pre-litoral (estret de Gaià), discorre pels plans d’Aiguamúrcia i de Vila-rodona, s’encaixa a l’estret de Cadernal i finalment, arrossegant-se mandrosament pels plans del Catllar, arriba a la mar Mediterrània entre Altafulla i Tamarit.
No té afluències importants en cabal ni en llargària. El pantà de Gaià ha permès la regulació del riu i un òptim aprofitament dels recursos hídrics per a la indústria i l’agricultura.
El seu cabal és molt irregular, amb acusats estiatges.
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)
Cim (1.126 m alt) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.
És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades, Mont-ral, Vimbodí i Montblanc.
Unitat de la Serralada Pre-litoral (895 m alt), continuació septentrional de la serra de Miramar, passat el coll de Cabra; enllaça, per la serra de Comaverd, amb els primers contraforts del bloc del Gaià.
Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Pre-litoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre les dues comarques.
(Tarragonès / Baix Camp / Alt Camp)
Regió natural i històrica, dividida actualment en les tres comarques.
Comprèn una extensa plana, al límit sud de la Depressió Pre-litoral, encerclada per la Serralada Pre-litoral (serres de l’Argentera i de Llaberia, muntanyes de Prades i serra de Miramar, Montagut i el Montmell) i banyada per la Mediterrània.
L’origen es remunta al segle XII, quan el territori, colonitzat per gent del comtat de Barcelona, fou posat sota domini directe de l’arquebisbat de Tarragona.
Al segle XIV, i per defensar-se de les exigències de l’arquebisbe, es formà la Comuna del Camp de Tarragona, reunió dels síndics dels pobles, que amb el temps, anà adquirint més poder i representativitat; fou abolida amb el Decret de Nova Planta.
Cim (819 m alt) de la Serralada Pre-litoral, al límit natural entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, a llevant del coll de Cabra.
(Baix Camp / Conca de Barberà / Alt Camp)
Curs d’aigua de les muntanyes de Prades, afluent del Francolí per la dreta. Té una orientació general d’oest a est.
Neix sota Capafonts per la unió de diversos torrents que devallen de la serra de Prades (torrent de l’Abellera) i de la serra de la Mussara. Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd, al nord, i de Mont-ral i de la Riba, on desemboca el seu col·lector, al sud.
És de règim torrencial.
(Alt Camp / Alt Penedès / Anoia)
Serra principal entre les tres comarques, a la llarga línia de relleu que, des del Montagut (962 m alt) i el puig de Formigosa (995 m alt), arriba fins a la serra de Puigfred (728 m alt), amb una orientació general de nord-est a sud-oest, als límits entre les tres comarques.
A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat: per Anoia, la serra de Feixes i, pel Penedès, la serra de Font-rubí.
El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud.
Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès.
Dades dels Països Catalans 