Massís muntanyós de l’interior del Pre-pirineu, a la vall de l’Éssera. Culmina a 2.556 m alt, al pic del Turbó. S’alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el nord, pel port de la Múria, i vers l’est pel coll de les Ares.
Té grans extensions boscades. L’alineació es prolonga cap a l’est, per la serra de Vallabriga. Al seu vessant sud-oriental hi ha l’important balneari de les Viles de Turbó.
Cim (2.452 m alt) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí, al sud del port de Gelada (2.075 m alt), al camí de Senet a Barruera.
Serra (1.793 m alt) de la Ribagorça (1.793 m alt al pic d’Amariedo). És una calma de gran superfície (80 km2), allargassada entre les valls de l’Isàvena (Baixa Ribagorça), a ponent, i la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça), a llevant, i limitada per la vall de Castanesa (als termes de Bonansa i Espés), al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud.
Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament. La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa (1.767 m), els Cavallets (1.706 m), el tossal del Cis (1.759 m) i la roca Cirera (1.757 m), amb valls laterals encaixades on hi ha els nuclis de Betesa i de Sant Orenç, a l’est, i de Calbera i Beranui, a l’oest.
Al vessant septentrional del tossal del Cis, dins el terme de Beranui, hi ha el santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis.
Coma de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que davalla del pic de Comaloforno.
Alineació muntanyosa (1.701 m alt), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; separa les valls de Viu i de Trepadús.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Cim (2.692 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Benasc, entre el coll de Tòro i el port de la Picada.
Antic estany d’origen glacial del Pirineu central, situat a la capçalera de la Noguera de Tor (1.723 m alt), a la vall de Boí, al peu del pic de Comaloforno.
Convertit en l’embassament de Cavallers per una presa de 70 m d’alçada, acumula uns 15.754.000 m3 d’aigua i alimenta la central de Caldes de Boí.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Sector (1.701 m alt) de la serralada que, com a contrafort de les serres de Sant Gervàs i de Setcomelles, es dirigeix vers el sud i constitueix la divisòria d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloforno, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d’Aran.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m).
Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l’estany de Besiberri (1.960 m).
Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d’alumini el 1960.
La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l’any 1899.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Riu, afluent dretà del Flamicell, entre les dues comarques.
Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins l’antic terme de Benés. Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamicell a Senterada.
Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca.
La seva vall és anomenada vall de Bellera.
Dades dels Països Catalans 