Arxiu d'etiquetes: 2016

Uc

1 Resposta

(Eivissa, 1973 – 2016)

Grup de música popular. Format per Isidor Marí, Joan Marí i Victorí Planells, i considerat el més representatiu del folklore de les Pitiüses.

De la seva producció discogràfica cal destacar Cançons d’Eivissa, En aquesta illa tan pobra (1974), Una ala sobre el mar i Camins de migjorn. El 1996 enregistraren el disc Entre la mar i el vent, basat en l’obra del poeta Marià Villangómez.

El 1992 se’ls atorgà la Menció d’Honor Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de recuperació i promoció de la música popular.

Sacramento, Antoni

Deixa un comentari

(València, 3 juny 1915 – 31 maig 2016)

(Ferran Antolí-Candela i Piquer)  Escultor, dibuixant i metge. Ha exposat diverses vegades a València, Barcelona, Altea i Madrid. Ha aconseguit premis d’importància.

Monleon i Bennácer, Josep

Deixa un comentari

(Tavernes de la Valldigna, Safor, 31 gener 1927 – Madrid, 15 juliol 2016)

Escriptor i director de teatre. Guionista i adaptador al castellà d’obres de Brecht, crític de la revista “Triunfo”. Obtingué el premi Nacional de Periodisme de Teatre el 1960 i la medalla d’or a la millor crònica estrangera sobre el Festival de Cinema de Mannheim (Alemanya).

Fundà les revistes “Primer Acto” i “Nuestro Cine”, a les quals col·laborà, i dirigí la col·lecció d’obres teatrals “Taurus”.

Ha publicat molts textos sobre teatre, com El teatro de Max Aub (1971), Treinta años de teatro de la derecha (1971) o El teatro del 98 frente a la sociedad española (1975).

Mir i Mayol, Gregori

Deixa un comentari

(Campos, Mallorca, 11 abril 1939 – Palma de Mallorca, 28 febrer 2016)

Escriptor i polític. Ha publicat diversos reculls sobre l’obra de Miquel dels Sants Oliver i l’obra Literatura i societat de la Mallorca de la postguerra (1971).

De caràcter polític són els treballs El mallorquinisme polític (1840-1936) (1975), signat amb el pseudònim d’Anselm Llull, Els mallorquins i la modernitat (1981) i El nacionalisme de la nostra terra (1988).

Com a polític participà en la fundació del PSC-Congrés i després formà part de la federació balear del PSOE, pel qual fou senador (1979-82) i diputat a les corts (1982-86). Abandonà el PSOE el 1986 i fundà el partit Unió Balear.

Michavila i Asensi, Joaquim

1 Resposta

(l’Alcora, Alcalatén, 21 gener 1926 – Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre, 21 agost 2016)

Pintor. El seu nom figurà entre el grup d’El Set i el grup Parpalló. De la figuració ha evolucionat cap a una abstracció constructivista del tipus escultorico-pictòric.

Ha participat en mostres d’art internacionals, com la II Biennal d’Alexandria (1960) i la VI Biennal de Sâo Paulo (1961).

Membre de l’Acadèmia de Sant Carles, s’ha dedicat també al disseny de vitralls i a l’escenografia.

Micharmut

2 Respostes

(el Cabanyal, València, 1953 – València, 27 novembre 2016)

(Joan Enric Bosch i Quevedo)  Dibuixant i autor d’historietes. S’inicià en el món del còmic a través d’Els Tebeus del Cingle, col·lecció que creà juntament amb el dibuixant Sento. Col·laborà a “Bésame Mucho” i, a partir del 1982, a “Cairo”, on donà a conèixer els seus personatges Rick Tango i Glen Radar.

La seva obra palesa la influència de clàssics com Otto Soglow, d’un gran dinamisme i modernitat, i també la tradició dels tebeos de l’editorial Valenciana, juntament amb el grafisme dels autors francobelgues més radicals.

Entre altres títols publicats, cal esmentar Dogon (1983), Futurama (1985), Museo Vivo (1987), Raya (1990) i Marisco (1990).

Jarque i Bayo, Francesc

1 Resposta

(València, 30 novembre 1940 – 12 setembre 2016)

Fotògraf. Fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular de València i l’any 1965 realitzà la seva primera exposició, València, que fou seguida d’una altra sobre l’enteixinat mudèjar de la catedral de Terol (1973), Espanya segle XX (1974) i d’Estampas naci-onales (1978).

Il·lustrà els llibres La arquitectura de la renovación urbana en Valencia, de Trinitat Simó, El País Valencià, de Vicent Ventura, i fou autor, juntament amb Enric Llobregat, del monogràfic El Corpus de València.

Amb text de M. Àngels Arazzo, publicà Nuestras fiestas (1979) i Las fiestas de Valencia (1980) i La vieja Valencia, mercantil y artesana (1981). Col·laborà també en la Historia del País Valenciano, en sis volums, de Vicent Boix.

El 1981 realitzà una exposició sobre la taronja juntament amb Josep Vicent Rodríguez i el 1982 una sobre la Vida i obra de Sanchis Guarner.

Duran i Pastor, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 octubre 1934 – 10 abril 2016)

Historiador i polític. Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lul·lià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona.

Fou professor a diversos centres d’ensenyament de Palma. Des del 1973 fou professor de la Universitat de les Illes Balears i des del 1984 catedràtic d’història.

Com a polític ha exercit diversos càrrecs a l’ajuntament de Palma, diputat a corts (1977 i 1979) i al govern de les Illes Balears, primer pel Partit Liberal i després per la Unió de Centre Democràtic.

El 1993 s’incorporà a la Unió Mallorquina, d’on fou elegit membre del consell polític (2000). Membre de l’Acadèmia de Doctors de Barcelona i del Centre Europeu de Relacions Públiques.

A més d’articles en revistes científiques ha publicat, entre d’altres, Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca (1980), Política autonòmica de la Segona República (1981) i 1936 en Mallorca (1982). El 1988 rebé l’orde del mèrit constitucional.

Berenguer i Palau, Joan de Ribera

1 Resposta

(València, 14 gener 1935 – Castelló de la Plana, 4 octubre 2016)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou un dels fundadors del Grup Parpalló.

Participà en nombroses exposicions individuals i col·lectives, on guanyà diversos i importants premis. Destacà entre els neo-expressionistes.

La seva pintura és de difícil classificació i presenta un dramàtic tenebrisme.

Barberà i Nolla, Rita

1 Resposta

(València, 16 juliol 1948 – Madrid, 23 novembre 2016)

Política. Diputada al Parlament valencià pel Partit Popular del 1984 a 1991, any en què fou elegida alcaldessa de València, fins al 2015.

Fou també presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (1995-2003).

Abans de morir era investigada per presumpte blanqueig de capitals.