Arxiu d'etiquetes: baronia Gelida

Erill i de Requesens, Joan d’

(Ribagorça, segle XVI)

Fill de Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig. Obtingué per un primer matrimoni les baronies de Rubinat, Sant Antolí i Montlleó i les senyories de Pomar, Pallerols, Ondara, etc, que heretà la seva filla Joana d’Erill i d’Aimeric (Catalunya, segle XVI), i per un segon matrimoni la baronia de Gelida, que passà en indivís a les seves filles Anna i Maria d’Erill i Bertran (Catalunya, segle XVI).

El seu hereu fou el seu altre fill Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.

Güell i Jover, Eusebi

(Barcelona, 19 gener 1904 – 28 juny 1990)

Tercer vescomte de Güell i marquès de Gelida. Fill d’Eusebi Güell i López.

Fou president del Cercle Artístic de Barcelona i d’Amics de Gaudí i Amics dels Museus i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Pare de Carles Güell i de Sentmenat.

Gelida, baronia de

(Catalunya, segle IX – )

Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons.

Des del segle IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei; aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests (1345), als Arborea. El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i a mitjan segle XVI passà per successió als Erill.

Després fou creat un indivís: una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau, i l’altra meitat passà als Despalau, als Tord i als Marimon.

Bertran, Francesc

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Senyor de la baronia de Gelida, fill de Berenguer Bertran. Pere III el Cerimoniós li concedí privilegi de cavaller el 1371.

Fou algutzir de Joan I el Caçador i falconer major seu i de Martí I l’Humà. Posseí una fortuna quantiosa i féu prèstecs a aquests reis i a Pere III, el qual li empenyorà la lleuda i altres rendes de Puigcerdà i les rendes de Querol per 9.000 lliures.

Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya.