Arxiu d'etiquetes: Castellar del Vallès

Colobrers

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

Veïnat, al sud del poble, vora el torrent de Colobrers, afluent, per l’esquerra, del Ripoll.

Bruguera, la -Vallès Occidental-

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

Caseriu, situat a 4 km del poble.

Gubern i Campreciós, Alfons

(Sabadell, Vallès Occidental, 23 març 1916 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 22 setembre 1980)

Pintor. Fou deixeble d’Olivet i Legarès, i en acabar els estudis va fer de professor.

Féu la seva primera exposició als 16 anys i després de la guerra civil va exposar principalment a Sabadell, i a d’altres ciutats de Catalunya, de l’estat i a l’estranger.

Ha destacat com a paisatgista, especialitat en la qual el 1952 guanyà el premi Josep Masriera.

Fontscalents -Vallès Occidental-

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

Antic molí, a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó.

Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936.

Masriera i Vila, Víctor

(Barcelona, 18 juny 1875 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26 desembre 1938)

Dibuixant i pintor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Rossend i de Frederic. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París.

Assumí la direcció artística de la foneria Masriera i Campins.

El 1900 guanyà una medalla d’or a París i el 1904 una primera medalla a Madrid per treballs de ferro i bronze. Anà a l’Argentina.

Publicà un Manual de pedagogía del dibujo.

Marrà i Datsira, Pere

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1920 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 12 gener 1973)

Pintor. És de formació autodidacta. Presentà la primera exposició individual a Vitòria, on feia el servei militar (1942). Des d’aleshores ha fet moltes exposicions, algunes d’elles a França i Alemanya.

S’ha dedicat també a la il·lustració i ha conreat l’aquarel·la.

Juliana i Albert, Josep

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1844 – ? , 1890)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja, de Barcelona. Després residí durant molts anys a Itàlia.

S’especialitzà en la composició i en la figura, i sentí predilecció per les vistes urbanes (Vista de Roma, Sortida de la darrera missa).

Destacà també com a aquarel·lista.

Creu, puig de la

(Castellar del Vallès / Sentmenat, Vallès Occidental)

Cim (664 m alt) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels dos municipis, coronat per l’església de Puig de la Creu.

Clarasó i Daudí, Enric

(Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 14 octubre 1857 – Barcelona, 1941)

Escultor. Deixeble de Joan Roig a Barcelona i de Chapu a París. En ambdues ciutats fou company inseparable de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, amb els quals exposà a la sala Parés de Barcelona.

La seva obra, elaborada preferentment en marbre, rebé influències del naturalisme i del modernisme. Guardonat amb la primera medalla a l’Exposició Universal de París (1900).

D’entre les seves escultures destaquen: Eva (1904), Pietat i el Monument a Jaume I (1927), a Mallorca.

Fou el pare de Noel Clarasó i Serrat.

Castellar, baronia de

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, segle XIII – )

Jurisdicció que el segle XIII pertanyia als Montcada, als quals fou comprada el 1310 per Pere de Clasquerí i Palol, ciutadà de Barcelona i ambaixador.

A la fi del segle XVI passà als Meca, als Cortès d’Andrada, als Clariana, als Sentmenat i als Fontcuberta.