(Illes Balears, segle XIX – segle XX)
Família d’artistes. Iniciada pels germans Emília i Joan Sureda i Bimet.
Sureda -artistes-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XX
Soler, Mateu
(Manacor, Mallorca, segle XIX – segle XX)
Polític. Encapçalà des dels primers anys del segle XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble.
Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma.
Sanmartín i Perea, Juli
(Illes Balears, segle XX)
Escriptor. Publicà obres en castellà de tema mallorquí, com Mallorca, breviario de viaje (1945), Los cien años del Círculo Mallorquín (1951), Viaje a Mallorca (1956) i Uetam. El mejor bajo cantante de su tiempo (1952), biografia del cèlebre baix mallorquí Francesc Mateu i Nicolau.
Rosselló i Villalonga, Joan
(Ciutadella, Menorca, segle XIX – segle XX)
Escriptor. Publicà Idil·li triat (1904, 1928), Ruralismo (1908), La carta del obispo Severo; su autenticidad (1909), Sor Clara Monjo. Apuntes biográficos (1912) i Sor Mariana Olives (1914).
Romero i Vicient, Gregori Carles
(Dolores, Baix Segura, 1906 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. Ha estat periodista molt actiu i director de diversos diaris de ciutats petites. És autor de poesies, obres teatrals i narracions.
En la seva producció destaquen la comèdia Don Martín de Paracelso (1945) i el recull de contes A media voz (1954).
Medina i Queralt, Candi
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Pintor. Fou paisatgista estimable.
Mateu i Domeray, Fèlix
(Cuba, segle XIX – Palma de Mallorca, segle XX)
(o Matheu) Polític i periodista republicà. Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana.
Participà en l’organització del Partit Federal a Inca (1868-70). Fundà la Unió Obrera Balear (1881-86), de tendència republicana i mutualista, i dirigí el seu òrgan de premsa (1882-86). Relacionat amb la francmaçoneria, fou combatut pels catòlics integristes de l’illa.
Impulsà un moviment feminista mallorquí. Fundà “La Voz del Pueblo” (1893) en un intent de revifar l’antiga Unió Obrera Balear.
Martínez-Monje y Restoy, Francisco
(Navarra ?, segle XIX – ? , segle XX)
Militar. Comandant general de València (1936), en produir-se l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 aquarterà les tropes i, davant l’actitud de la massa i el pas a la legalitat republicana d’algunes forces, declarà la seva adhesió a la república. Tanmateix, per l’agost fou rellevat del càrrec.
Martínez i Ruiz, Josep
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 8 juny 1873 – Madrid, 2 març 1967)
“Azorín“ Escriptor. De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit; sempre tingué -ho ha escrit- consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans. Estudià dret a València, on s’inicià en les lletres, col·laborà en periòdics republicans i escriví opuscles sobre temes literaris i socials: La crítica literaria en España (1893), Anarquistas literarios (1895).
El 1896 s’establí a Madrid, prengué part en la bohèmia literària, es relacionà amb certs sectors anarquistes i col·laborà en diversos diaris i revistes literàries de l’època. La seva novel·la La voluntad (1902) marca la seva maduresa literària i l’aparició del personatge d’Azorín, amb el qual s’identificà des d’aleshores. Amb les dues novel·les següents, Antonio Azorín (1903) i Las confesiones de un pequeño filósofo (1904), constitueixen, amb l’anterior, una lliure trilogia.
Altres obres seves són: Los pueblos (1905), La ruta de Don Quijote (1905), España (1909), Castilla (1912), Clásicos y modernos (1913), Al margen de los clásicos (1915), Don Juan (1922), Doña Inés (1925), Félix Vargas (1928), Superrealismo (1929), Pueblo (1930), El escritor (1941), María Fontán (1943), Salvadora de Olbena (1944), La isla sin aurora (1944).
La seva obra té un caire contemplatiu, preocupat per les coses quotidianes i aparentment insignificants, on recerca el seu tema principal: el temps, alhora repetit i mutable.
Era germà seu Amanci Martínez i Ruiz (Monòver, Vinalopó Mitjà, segle XIX – País Valencià, segle XX) Escriptor. És autor del llibre de proses dialectals Canyís i canyissaes.
Hotels Mallorquins Associats
(Palma de Mallorca, segle XX – )
(Cadena Sol) Empresa del sector hoteler, de les principals de l’estat i una de les primeres d’Europa. El seu president fou Gabriel Escarrer.
El 1984 comprà la xarxa hotelera de Rumasa (32 establiments) i el 1986 dos d’Entursa.
El 1985 el seu volum d’ingressos fou de 35.000 milions de ptes, amb una plantilla de 8.200 empleats.
Dades dels Països Catalans 