Arxiu d'etiquetes: Menàrguens

Menàrguens (Noguera)

14 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 20,25 km2, 205 m alt, 847 hab (2016)

0noguera

Situat al límit amb el Segrià i a la dreta del Segre, aigües avall després de rebre el Farfanya, a l’extrem meridional de la comarca.

L’economia local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals i oliveres); el regadiu (dedicat al conreu de cereals -blat- i farratge -alfals-, hi ha també fruiters -pera llimonera-) s’estén a la vora del Segre i aprofita aigua d’aquest riu a través de la sèquia de Menàrguens. Hi ha una cooperativa agrícola. La ramaderia (bestiar porcí i oví), granges d’aviram i algunes petites indústries (tèxtil, metal·lúrgica i d’adobs) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

La vila, damunt el riu, dominada per l’església parroquial de Sant Vicenç; es formà al voltant de l’antic castell de Menàrguens. Del segle XV al XVIII pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Barceló i Cullerés, Joan

Deixa un comentari

(Menàrguens, Noguera, 1 novembre 1955 – Barcelona, 28 juliol 1980)

Poeta i narrador. Aplegà la seva obra poètica en Diables d’escuma (1980), premi V. Andrés Estellés, però s’havia donat a conèixer principalment en el camp de la literatura juvenil: Viatge enllunat (1979), Ulls de gat mesquer (1979) i Que comenci la festa (1980), premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa infantil. Pòstumament es publicaren: Estimada gallina (1981) i El somni ha obert una porta (1981).

Temptà també la novel·la amb Pare de rates (edició pòstuma 1981). El 1975 publicà un curiós Volum XXVIIIè d’unes suposades “obres completes” on palesava les preocupacions existencials que caracteritzaren la seva obra.