(Catalunya, segle XII – 1166)
Prelat. Fou elegit bisbe d’Urgell el 1163, succeint a Bernat Sanç. El seu govern fou breu però encertat.
Fou succeït a la diòcesi per Arnau de Preixens.
Bernat Roger
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1166
Guillem Ramon I de Bearn
(Bearn, França, 1166 – Auloron, França, 1223)
Vescomte montcadí de Bearn (1215-23). Fill dels vescomtes Guillem de Montcada i Maria I de Bearn.
Fou excomunicat pel fet d’haver donat mor a l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls (1194), oncle de la seva muller Guillema de Castellvell, amb la qual s’havia casat el 1189. Per a ésser absolt li calgué sotmetre’s a una penitència pública; s’absentà de Catalunya, on no tornà fins el 1205.
El 1215 succeí el seu germà Gastó VI, i durant els vuit anys que dirigí el vescomtat es revelà com un governant excel·lent. La recopilació dels usos i els costums bearnesos i les seves disposicions legislatives influïren decisivament en l’organització i en les institucions del país.
Escornalbou, baronia d’
(Riudecanyes, Baix Camp, segle XII – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1166 i centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166).
Al segle XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia.
Castellvell, Guillem (IV) de
(Catalunya, segle XII – vers 1166)
Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (III).
Es casà amb Mafalda, òrfena, sembla, del comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Fou veguer de Barcelona (1127-35) i participà amb el seu germà Arbert (II) en l’expedició a Tortosa i després en la conquesta de Lleida; el 1152 fou marmessor en el testament atorgat per la comtessa Peronella.
El succeí en el patrimoni el seu fill Guillem (V) de Castellvell.
Dades dels Països Catalans 