(València, 19 març 1867 – 1922)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i també a Roma i París.
Conreà la pintura històrica i de gènere. Il·lustrà la Valencia de Teodor Llorente i d’altres llibres.
(València, 27 octubre 1867 – 2 octubre 1930)
Novel·lista. Assolí gran popularitat com a novel·lista de fulletó.
De la seva obra cal esmentar El llanto de los pobres (1892), Sor Celeste o los mártires del corazón (1895), Las cadenas del pan o La hija del obrero (1896), El hijo de la obrera (vers 1908) i Los mártires del adulterio (vers 1909).
(Algemesí, Ribera Alta, 3 març 1814 – Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, vers 1867)
Músic. Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira.
Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València. Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella i posteriorment organista a Xiva.
Deixà composicions de tema religiós.
(Llucmajor, Mallorca, 1867 – Palma de Mallorca, 1956)
Lul·lista. Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle XX, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu.
Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica (1935), publicà -entre el 1946 i el 1955- alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Llibre “de Benedicta tu in mulieribus”, contra l’opinió de Salvador Galmés.
(Sedaví, Horta, 1867 – València, 1920)
Pintor. Sobresortí com a restaurador i com a autor d’obres d’inspiració religiosa.
(Castelló de la Plana, 20 novembre 1867 – Rocafort, Horta, 19 març 1943)
Músic. Deixeble de Salvador Giner, fou mestre de capella, successivament, de la seu de Tortosa (1893-95), del Col·legi del Patriarca de València (1895-1905), de l’església del Patriarca de Sevilla (1905-09) i, a partir del 1930, de la catedral de València. Va ser director del Centre de Cultura Valenciana.
Compongué obres religioses i realitzà transcripcions de música polifònica del segle XVI. És autor del Catálogo de las obras polifónicas conservadas en el Archivo del Patriarca de Valencia (1926), El drama litúrgico (1928), El villancico i la cantata del segle XVIII a València (publicat a Barcelona el 1935) i de Músicos castellonenses (1935).
(València, 1802 – 1867)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou professor. Conreà l’escultura monumental i la imatgeria.
Dins la seva producció cal esmentar, entre altres obres, L’oració a l’hort, alguns apòstols per a la catedral de Sogorb i la Font de Joanes, feta en col·laboració amb A. Esteve i Romero.
(Perpinyà, 22 octubre 1867 – 25 maig 1942)
Escultor. D’origen modest, féu primer de tapisser. Visità París, Itàlia, Bèlgica i Espanya, i fou Influït per Constantin Meunier, El Greco i, sobretot, Rodin. Exposà a París i a Barcelona (1917).
La seva producció és d’una gran expressivitat, alhora que té un caire pessimista. La seva millor època va del 1904 al 1924: L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat. La seva Pietat, realització primerenca, és considerada una obra mestra.
Autor del monument als morts de Ribesaltes.
(Llíria, Camp de Túria, 1867 – València, 1958)
Polític. Diputat a corts per Llíria, representà aquest districte a la diputació provincial, de la qual fou president.
Va estendre la seva activitat al foment de la indústria nacional i va intervenir en la fundació de la Unión Naval de Levante i de la Companyia Trasmediterrània.
(València, 11 gener 1867 – Almenara, Plana Baixa, 1921)
Polític liberal i meteoròleg. Fill de Josep Iranzo i Presència. Estudiant de dret a València, es doctorà a Madrid. Fou diputat a Corts pel districte d’Albaida.
Preocupat per la meteorologia i l’agricultura, és autor d’Ensayos de meteorología dinámica (1889) i fundador de la Federació Agrària de Llevant i del Servei Meteorològic de Llevant (1911), del qual fou director fins al 1921.
Dades dels Països Catalans 