Cim (1.062 m alt) de la serra de Tramuntana, al sud de la vila, paral·lela a la costa de ponent, vora el límit amb els termes de Valldemossa i de Bunyola.
Teix, puig des
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Deià
Ribas i Prats, Antoni
(Palma de Mallorca, 1883 – son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)
Pintor. Fill d’Antoni Ribas i Oliver. S’acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir.
Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats.
Miralles i Lladó, Joan
(Muro, Mallorca, 27 juny 1912 – Deià, Mallorca, 18 novembre 2010)
Pintor. Ha conreat el paisatge -especialment de Deià, on ha residit molt temps-, la natura morta, la composició i el retrat. Ha decorat diverses capelles i esglésies.
Feia un figurativisme d’acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme.
Mas i Bauzà, Joan
(Deià, Mallorca, 8 febrer 1930 – Palma de Mallorca, 19 agost 1992)
Escriptor. Autor d’obres de teatre popular com ara Sa padrina (1953), En Tià Taleca (1955), El món per un forat (1961) i Un senyor damunt un ruc (1963).
Posteriorment, escriví obres de més modernitat, tant en la intenció com en el llenguatge teatral emprat: Escàndol a Camp de Mar (1966, premi Ciutat de Palma), la segona edició, modificada, d’El món per un forat (1974), Una dona és per a un rei (1975) i Molta feina i pocs doblers (1981), entre d’altres.
Marroig, son
Possessió, domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada.
Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al s XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, que hi féu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza.
En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi instal·là un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable col·lecció de ceràmica i de pintures de Joaquim Mir, Anglada i Camarasa, Maifrén, Ribas i Oliver i d’altres.
Llucalcari -Mallorca-
(o es Carrer) Poble, situat prop de la costa, al nord de la vila. Resten tres de les cinc torres de defensa que tenia ja el segle XVI.
L’església (la Mare de Déu dels Desemparats) té un campanar d’espadanya.
Ha estat un lloc molt estimat per la seva bellesa; hi tingué una casa Sebastià Junyer i Vidal.
Graves, Robert Ranke
(Wimbledon, Londres, Anglaterra, 24 juliol 1895 – Deià, Mallorca, 7 desembre 1985)
Escriptor. Residí a Mallorca des del 1930. Escriptor molt prolífic, autor de poesia i de narrativa.
Crític polèmic, els seus assaigs parteixen d’una concepció estètica romàntica: l’art i la vida no poden anar separats.
Gelabert i Massot, Antoni
(Palma de Mallorca, 13 juny 1877 – Deià, Mallorca, 22 gener 1932)
Pintor. Autodidacte. Formà part del corrent modernista i conreà especialment el paisatge i la marina de Deià.
En les seves obres, d’una tonalitat més aviat fosca, es nota la influència de Santiago Rusiñol. Participà en la V i VI Exposicions Internacionals d’Art de Barcelona (1907 i 1911).
Visqué una vida solitària i una sensibilitat malaltissa que el portà finalment al suïcidi.
Gamundí i Penya, Joan
(Deià, Mallorca, 1791 – Palma de Mallorca, 22 abril 1842)
Doctor en dret i franciscà. L’any 1821 s’exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42).
D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà.
Publicà algunes obres didàctiques gramaticals.
Foradada, punta de sa -Mallorca-
Cap i promontori de la costa de Tramuntana, a ponent de la punta de Deià, dins la possessió de son Marroig, que fou propietat de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena.
Dades dels Països Catalans 