(Deià, Mallorca, 1696 – Illes Balears, segle XVIII)
Frare caputxí. És autor d’un Ceremonial del convento de capuchinos de Mallorca i de nombroses traduccions d’obres religioses.
(Deià, Mallorca, 1696 – Illes Balears, segle XVIII)
Frare caputxí. És autor d’un Ceremonial del convento de capuchinos de Mallorca i de nombroses traduccions d’obres religioses.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014)

Estès al peu de la muntanya des Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s’obre per la cala de Deià, tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars.
Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus d’oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l’activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila, d’origen islàmic, és en un coster dominat per l’església parroquial de Sant Joan (segle XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. Museu de Deià, amb obres del grup d’Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l’Abat.
A la possessió i actual museu de son Marroig, s’hi va instal·lar, a la fi del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d’atracció d’artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit.
Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari.
Enllaç web: Ajuntament
Possessió. Pertanyé, des del segle XIII, al monestir cistercenc de la Real de Palma de Mallorca.
Una porció del seu territori fou adquirida per Jaume II de Mallorca el 1276 per tal de fundar-hi el col·legi de Miramar.