Despoblat, al sector septentrional del terme. Fou abandonat al començament del segle XX. És esmentat ja el 1328.
S’hi refereix Ventura Gassol en el seu drama La cançó del vell Cabrés (1924).
Mascabrers
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Aleixar
Batalla, coll de la -Baix Camp-
(l’Albiol / l’Aleixar / la Selva del Camp, Baix Camp)
Depressió (468 m alt) de la serra que uneix el puig d’en Cama amb la serra de la Mussara, situada entre els tres municipis.
Guardiola i Hortoneda, Simó de
(l’Aleixar, Baix Camp, 6 juny 1773 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 26 agost 1851)
Eclesiàstic i polític. Professà a Montserrat, on estudià i on posteriorment ensenyà. Elegit abat de Montserrat (1814-17), reconstruí el monestir i reinstaura el culte i l’escolania.
Primer bisbe català en ocupar la mitra d’Urgell en els temps moderns (1827). Dirigí la Junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent.
Expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller (1835), de la junta carlina de la qual formà part juntament amb l’arquebisbe de Cuba i Joaquim de Sentmenat (després marquès de Sentmenat), mentre el canonge Canal, home de la seva confiança, presidia la junta corregimental d’Urgell, i el seu nebot, Josep Ignasi Dalmau i de Baquer, era secretari de la junta governativa de Catalunya.
Els andorrans li retiraren la qüestia per conservar la neutralitat, i la cediren al bisbe d’Albí. Alhora el govern espanyol prescindí d’ell en els convenis amb el síndic i el Consell General.
Es defensà cercant suport en el copríncep francès (memorial a Lluís Felip del 1841). Tornà a la Seu el 1848.
Aleixar, l’ (Baix Camp)
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 26,10 km2, 262 m alt, 887 hab (2016)
Situat al centre de la comarca i de relleu accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara. Bona part del terme forma una vall, on abunden els boscos, sobretot pinedes, alzinars i rouredes.
L’agricultura de secà, dedicada principalment a l’avellana, a més de l’olivera i la vinya, i l’avicultura, en expansió els últims anys, són les principals activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Reus.
Al poble s’hi conserven restes de la muralla. Hi ha també una plaça porxada i, a l’església barroca de Sant Martí, diversos retaules i un orgue barrocs.
Dins el terme, a més del despoblat de Mascabrers, es troben una trentena de masos, entre ells el mas de Borbó, on s’aixeca una coneguda alzina de dimensions excepcionals, i a 3 km hi ha el Pi de les Planes, un dels més gruixuts de Catalunya.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 