Arxiu d'etiquetes: Aleixar

Batalla, coll de la -Baix Camp-

2 Respostes

(l’Albiol / l’Aleixar / la Selva del Camp, Baix Camp)

Depressió (468 m alt) de la serra que uneix el puig d’en Cama amb la serra de la Mussara, situada entre els tres municipis.

Guardiola i Hortoneda, Simó de

Deixa un comentari

(l’Aleixar, Baix Camp, 6 juny 1773 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 26 agost 1851)

Eclesiàstic i polític. Professà a Montserrat, on estudià i on posteriorment ensenyà. Elegit abat de Montserrat (1814-17), reconstruí el monestir i reinstaura el culte i l’escolania.

Primer bisbe català en ocupar la mitra d’Urgell en els temps moderns (1827). Dirigí la Junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent.

Expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller (1835), de la junta carlina de la qual formà part juntament amb l’arquebisbe de Cuba i Joaquim de Sentmenat (després marquès de Sentmenat), mentre el canonge Canal, home de la seva confiança, presidia la junta corregimental d’Urgell, i el seu nebot, Josep Ignasi Dalmau i de Baquer, era secretari de la junta governativa de Catalunya.

Els andorrans li retiraren la qüestia per conservar la neutralitat, i la cediren al bisbe d’Albí. Alhora el govern espanyol prescindí d’ell en els convenis amb el síndic i el Consell General.

Es defensà cercant suport en el copríncep francès (memorial a Lluís Felip del 1841). Tornà a la Seu el 1848.

Aleixar, l’ (Baix Camp)

7 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 26,10 km2, 262 m alt, 887 hab (2016)

mapa baixcampSituat al centre de la comarca i de relleu accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara. Bona part del terme forma una vall, on abunden els boscos, sobretot pinedes, alzinars i rouredes.

L’agricultura de secà, dedicada principalment a l’avellana, a més de l’olivera i la vinya, i l’avicultura, en expansió els últims anys, són les principals activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Reus.

Al poble s’hi conserven restes de la muralla. Hi ha també una plaça porxada i, a l’església barroca de Sant Martí, diversos retaules i un orgue barrocs.

Dins el terme, a més del despoblat de Mascabrers, es troben una trentena de masos, entre ells el mas de Borbó, on s’aixeca una coneguda alzina de dimensions excepcionals, i a 3 km hi ha el Pi de les Planes, un dels més gruixuts de Catalunya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques