(Ribagorça, després 1323 – l’Alguer, 1354)

Baró de Castre i de Peralta i conseller de Pere III el Cerimoniós. Nebot i successor de Felip (II) Ferrandis de Castre i d’Haro. Es casà (vers el 1343) amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà.

S’enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals (1341). Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló (1343); negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet i, amb Pere de Montcada i de Lloria, la capitulació de Perpinyà. Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà.

Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi massa (1347). El 1354 acompanyà el rei Pere en l’expedició a Sardenya, i hi morí en el setge de l’Alguer.

Fou el pare de de Felip (IV) i d’Aldonça de Castre i Alemany.