Municipi i capital comarcal del Camp de Túria (País Valencià): 227,98 km², 164 m alt, 23.261 hab (2014)

GEOGRAFIA FÍSICA.- Situat a la zona de contacte entre la plana miocènica, els vessant muntanyosos septentrionals i la plana al·luvial quaternària formada pel riu Túria; ocupa una bona part de la comarca, al límit amb la dels Serrans i de l’Alt Palància. El sector septentrional és accidentat per diverses serres (les Ombries, 881 m) que corresponen al sistema Ibèric, amb pinedes i pastures. La plana miocènica és drenada per la rambla Primera i la Castellarda, afluent del Túria.

ECONOMIA.- Tradicionalment l’agricultura ha estat el principal recurs econòmic del municipi, però ha pres importància l’activitat industrial gràcies a la proximitat de la ciutat de València i les excel·lents comunicacions que ofereix la comarca. Els conreus de secà més estesos són la vinya, els garrofers i les oliveres; segueixen en importància els cereals i els arbres fruiters (ametllers, presseguers, albercoquers). A causa de la gran extensió del municipi, una part dels camps dedicats als conreus de secà són conreats per agricultors dels pobles veïns. El regadiu, d’ençà de l’aprofitament de les aigües del pantà de Benaixeve, ha pres molta importància; conreus de patates, cebes, hortalisses, fruiters i tarongers. La propietat de l’horta està molt repartida. Aprofitament de les pastures naturals per al bestiar oví. El sector secundari ha estat tradicionalment dedicat a la indústria derivada de l’agricultura i posteriorment ampliat a d’altres indústries com ara la tèxtil, de la construcció, de la fusta i dels mobles. Àrea comercial de València.

POBLACIÓ.- La població ha crescut notablement en els darrers decennis.

LA CIUTAT.- D’origen ibèric, amb importants restes romanes. Església arxiprestal de Santa Maria, del segle XVII, amb una gran façana barroca, primitiva església parroquial de la Sang, romànico-gòtica del segle XIII, monument històrico-artístic, i palau renaixentista dels ducs de Llíria, avui casa de la ciutat. Hi són tradicionals les bandes de música.

EL TERME.- El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Vicent de Llíria, l’antic monestir de Sant Miquel de Llíria, les caseries del Mas del Poll i de Benialí i el nou poble de la Maimona.

Enllaços web: Ajuntament – Banda Primitiva – Unió Musical