(Estagell, Rosselló, 26 febrer 1786 – París, França, 2 octubre 1853)

Científic. Germà d’Esteve. D’idees polítiques liberals, participà en les revolucions de 1830 i 1848, i fou ministre de l’Interior i de la Marina a la Segona República. Professor de l’Escola Politècnica, director de l’Observatori de París i secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències.

Passà uns anys als Països Catalans (1806-09) realitzant treballs geodèssics. Féu notables investigacions d’astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia i descobrí els fenòmens de la polarització cromàtica, de la imantació del ferro per un corrent elèctric i detectà el punt d’Aragó.

Publicà unes memòries i llibres de divulgació científica (Astronomie Populaire, 1846).

Fou el pare del pintor Alfred Aragó.