Ciutat de l’illa de Sardenya (Itàlia) i capital de districte de la província de Sàsser: 224,39 km², 7 m alt, 43.831 hab (2009)

GEOGRAFIA.- Està emplaçat damunt un turonet pliocènic lleugerament endinsat en el mar i a recer de les emanacions palúdiques d’un estany, avui dessecat, a 3 o 4 km més al nord. El terme comprèn dos relleus tabulars de materials secundaris i terciaris; el sud i l’est formen part del massís del Logudor i són emmascarats, des de la sortida de la ciutat, per una cobertora de materials eruptius; el nord-oest, forma un planell peninsular, la Nurra, separat del Logudor per un istme d’al·luvions quaternaris. L’extrem sud d’aquesta plana era ocupat fins fa poc per l’Estany, una albufera on desembocaven el Serra i un altre riuet. La comunicació amb el mar era interrompuda, en èpoques de secada, per les sorres i les algues que donaren el nom a l’Alguer.

CLIMA.- És el del nord de Sardenya: temperatures mitjanes elevades (10ºC el gener i 24ºC el juliol), pluges escasses (menys de 600 mm), vents forts de component nord (mestral a l’hivern).

VEGETACIÓ.- Garriga espesa amb ullastres, llevat dels escassos sectors de sòl silícic on hi ha plantades sureres.

ECONOMIA.- L’agricultura és essencialment arbòria, amb oliveres i vinya. Tenen menys importància els conreus herbacis (cereals, algunes hortalisses). El bestiar més abundós és el de llana. L’altra activitat econòmica del sector primari és la pesca. El sector secundari, manufacturer, és en realitat artesà. Ha assolit una certa importància l’extracció de caolí. En el decenni 1962-72, comprovada l’eradicació de la malària (1948-50) i  la bonificació de terres, fou l’hora d’industrialitzar Sardenya. Pel que fa a l’Alguer hom edificà una part de l’horta i del secà de prop de la ciutat, alhora que molts agricultors i pescadors que vivien a la ciutat vella s’hi anaren. El turisme hi té una importància creixent.

HISTÒRIA.- Veure> influència catalana a l’Alguer.