(Aragó, 1405 – 1475)

Cavaller. Fill de Pero Ximénez de Urrea i de la tercera muller, Maria de Bardaixí. Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya, pres en la batalla de Ponça (1435) i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos (1437), lluità també en la conquesta de Nàpols. Assistí a les corts (1441-42).

Virrei de Sicília (1442), rebé en nom de Joan II el Sense Fe el jurament dels oficials de l’illa (1458). Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens. Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill (1460).

Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos (1460), i fou enviat a les autoritats barcelonines, per a negociar l’alliberament del príncep (1461). Ratificat com a virrei (1464), fou ambaixador a Milà, Roma i Nàpols, on refermà les relacions diplomàtiques de Joan II, compromeses per la guerra (1465). A Nàpols ajudà el rei Ferran I de Nàpols per a la rendició d’Ischia.

Des de Sicília procurà la tramesa d’ajuts financers a Joan II (1466 i 1472), en canvi de concessions reials a nobles i ciutats. Rebé el jurament de fidelitat del parlament al príncep Ferran, coregent de l’illa (1468).

Anà a Sardenya a reduir el rebel Alagó (1470), però hagué de tornar a Sicília a preparar la defensa d’un possible atac turc. Aconseguí l’establiment d’una treva amb Tunis (1374).

Fou casat amb Beatriu Roís de Liori i, després, amb Caterina de Centelles.