(País Valencià, segle XV – )

Títol senyorial concedit el 1476, pel rei Joan II de Catalunya, al seu fill il·legítim Alfons
VI de Ribagorça, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.

Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d’Aragó, per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebel·lió pel fill d’aquest, Jaume d’Aragó, fins que fou decapitat (1477).

Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós. Li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1535, al tercer duc.

Passà als Sanseverino, prínceps de Salern, tornà als Aragó, comtes de Ribagorça, i passà als Borja, comtes de Ficalho, als Bardaixí, marquesos de Navarrés, i als Azlor, comtes de Guara, que es cognominaren Azlor de Aragón.