País de l’Europa mediterrània: 5.061,3 km², 821.820 hab (1999), situat davant les costes de Catalunya i el País Valencià, que actualment constitueix una comunitat autònoma uniprovincial amb un total de 67 municipis.

GEOGRAFIA FÍSICA: Les Balears són un arxipèlag constituït per Mallorca, illa major del conjunt (3.640 km²), formada per un Pla central que contrasta amb la serra de Tramuntana, també dita de Ponent, que culmina al Puig Major; Menorca, Eivissa i Formentera, a més a més de tot un enfilall d’illetes i illots, entre els quals es destaquen Cabrera, l’illa des Conills i sa Dragonera.

Amb l’excepció del riu de Santa Eulària, a Eivissa, les illes Balears no tenen un sistema fluvial permanent, sinó que les aigües pluvials hi circulen per rieres i torrents. El clima és de tipus mediterrani, amb l’excepció de les zones de muntanya de Mallorca.

POBLACIÓ I ECONOMIA: La dinàmica demogràfica de les Balears, després del boom viscut a la dècada dels 1960, s’ha mantingut vigorosa al llarg dels darrers vint anys (44% de creixement absolut entre 1970-90). Aixó ha respost principalment a la immigració, estimulada pel turisme i el creixement econòmic que, paral·lelament, ha experimentat tot el conjunt de l’economia insular.

Tanmateix, el creixement vegetatiu se situa tan sols al voltant de la mitjana espanyola (2,5 per 1.000), a causa del pes predominant d’una alta taxa de mortalitat (10 per 100 davant el 7,9 d’Espanya). En la dècada dels 1980, l’arxipèlag ha experimentat un període de prosperitat econòmica, frenada per la crisi turística de 1989, però que, així i tot, en la comunitat autònoma de més alt creixement del PIB entre 1986-89 (5,9% de mitjana anual, contra el 4,7 de la mitjana espanyola).

Una gran part dels recursos procedeixen del sector terciari (68% de la població activa), a causa del fet de constituir una de les zones turístiques més importants de la Mediterrània, amb una gran expansió de l’oferta hotelera i altres serveis com ara els transports i les comunicacions (l’aeroport de Palma és el segon d’Espanya per tràfic de passatgers i el primer en vols internacionals).

La indústria (25% de la població activa), vinculada tradicionalment als sectors tèxtil, de la pell i la sabateria (Inca), ha experimentat darrerament una forta puixança gràcies als sectors de la construcció i l’alimentació, relacionats amb el turisme. En el sector primari (7% de la població activa), es destaca la producció de llet i els derivats làctics a Menorca (Maó). Pel que fa a la mineria, hi ha jaciments de lignit a Selva i Manacor (Mallorca).

HISTÒRIA: Poblada ja abans de l’any 4000 aC, la cultura baleàrica va excel·lir especialment amb les realitzacions megalítiques: talaiots, navetes, etc (especialment a Menorca i Mallorca). Més endavant, l’arxipèlag va ser ocupat pels grecs, cartaginesos i romans, que l’any 400 li concediren identitat administrativa pròpia; així es constituí la província Baleàrica, amb capital a Pollentia.

L’any 902, va ser ocupada pel califat de Còrdova, i va viure sota influència musulmana fins que Jaume I de Catalunya va conquerir Mallorca (1229) i Eivissa (1235), mentre que Menorca va ser sotmesa sota el regnat d’Alfons II el Franc (1287).

Repoblada des del Principat, va experimentar un fort creixement de les activitats comercials i de la menestralia urbana, en contrast amb l’estancament agrari, que originà alçaments i revoltes de la pagesia; entre les més remarcables cal esmentar la revolució de la part forana de Mallorca (1450) i de les Germanies (1521-23), esclafades per les tropes de Carles I de Catalunya.

Després d’una pròspera etapa en què la posició mediterrània de l’arxipèlag va assegurar una economia florent, la descoberta d’Amèrica i la crisis econòmica del Mediterrani van arrossegar l’arxipèlag a una època de decadència al llarg dels segles XVI-XVII.

Després de la guerra de Successió, a causa dels acords secrets del tractat d’Utrecht, Menorca va viure sota l’administració anglesa (1708-1802). Al segle XIX començà una etapa de relatiu creixement econòmic, paral·lel a la revitalització de l’activitat naval, relacionada amb el comerç amb Amèrica, obert per Carles IV de Borbó. Les guerres colonials i la crisi vitícola provocada per la fil·loxera, però, van frenar aquest creixement.

Al segle XX, després dels beneficis generats arran de la Primera Guerra Mundial, el turisme es destacà com a força motora del creixement econòmic de tot l’arxipèlag. Als anys 1920, especialment a Palma de Mallorca, es començà de constituir un petit nucli de burgesia urbana que impulsa un estatut autonòmic que havia de ser proposat a la segona República espanyola. Però aquest procés s’estroncà amb la guerra civil i la repressió de la postguerra.

No va ser fins als anys 1950, i sobretot a partir dels 1960, que el turisme rellançà la creació d’una important infraestructura de serveis, més endavant controlada per grups d’operadors internacionals. Fins al 1983 no s’aprovà l’estatut autonòmic, amb el qual es creà el Consell General Interinsular i, posteriorment, el Govern Balear, que té el suport polític i administratiu descentralitzat dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera.