Franja de Ponent

(Països Catalans) 

Llenca de territori: 5.008,0 km2, 51.803 hab (2007), del conjunt de terres catalanes, al límit occidental de Catalunya, que fou inclosa a partir de la divisió provincial (1822) en les províncies aragoneses.

Per tal de substituir-ne la denominació tradicional de Catalunya aragonesa, emprada per historiadors i filòlegs, Pau Vila proposà (1929) el de Marques de Ponent, modificat després del 1939 com a Marges de Ponent, però a les comarques més afectades ha estat preferit el terme Franja.

Després del 1975 la consciència del tret lingüístic diferencial arribà a l’Estatut d’Aragó, que assenyalà com a pròpies tres llengües: el castellà, l’aragonès (fabla) al Pirineu, i el català a l’Aragón catalán o Franja de Levante.

Aquesta franja comprèn les comarques de la Llitera, la Ribagorça aragonesa, una part de l’Alta Ribagorça, el Baix Cinca, una part de la Ribera d’Ebre, una part de la Terra Alta i la Matarranya.