(Gandia, Safor, 1413/15 – 1468)
Cavaller i escriptor. D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller. El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot.
Martorell visqué prop d’un any a Anglaterra (entre el març 1438 i el febrer 1439), on estigué en relació amb cavallers de tot Europa, que hi acudien en cerca d’aventures, i tingué lleure per a llegir llibres que més endavant deixaren solc en les seves obres literàries.
De retorn al Regne de València, tingué afers cavallerescs amb Jaume de Ripoll i amb el cavaller errant Felip de Boïl. Vers el 1443 féu un viatge a Portugal, del qual hom té poques notícies.
L’any següent vengué a Gonçal d’Íxer, comanador de Montalbà, el lloc de Murla i de Benibraïm, a la vall de Xaló, transacció que portà greus conseqüències, entre les quals l’empresonament de Galceran Martorell, germà de Joanot, cartells de deseiximents i lletres de batalla contra el comanador, signats per Joanot i el seu germà Jofré, intents de concòrdia imposada pel rei de Navarra (el futur Joan II), i un seriós desig d’arribar a batalla a ultrança, per part de Joanot, que el comanador evità endegant l’afer per les vies de la justícia civil, que llevà la raó a Martorell i li imposà “callament perdurable”.
És molt possible que, a conseqüència d’aquest llarg i desagradable afer, Martorell, desitjós d’una batalla a ultrança, fes un segon viatge a la cort anglesa vers el 1450. El 1454 és atestat a Nàpols.
El 2 de gener de 1460 és indubtable que començà la redacció de la seva gran obra Tirant lo Blanc, que dedicà a l’infant Ferran de Portugal, príncep que residí a Barcelona almenys des de l’agost de 1464 fins al març de 1465, a la cort del seu germà Pere IV el Conestable, proclamat rei per una part dels catalans, i del qual era el parent més pròxim a Catalunya.
De la seva producció literària només resta el llibre inacabat Guillem de Varoic (adaptació d’una versió del vell poema francès Gui de Warwick), que constitueix una mena d’esbós dels 39 primers capítols de la seva obra principal, Tirant lo Blanc, que ha pervingut continuat per Martí Joan de Galba. És possible que també sigui l’autor d’una altra novel·la cavalleresca, Flor de cavalleria, de la qual només resta el començament.

Retroenllaç: Flor de Cavalleria | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Espinàs i Massip, Josep Maria | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castellet i Díaz de Cossío, Josep Maria | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bonet i Rigo, Blai | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Capmany i Farnés, Maria Aurèlia | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Aymà i Mayol, Jaume | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Aymà i Ayala, Jaume | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Sòria i Parra, Enric | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Roís de Corella, Joan | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Morey i Servera, Pere | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Montpalau, Joan de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Íxer i de Castro, Gonçal de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Guinot i Vilar, Salvador | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Guillem de Varoïc | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Galba, Martí Joan de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Faner i Coll, Pau | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Faner i Coll, Pau | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Boïl i Soler, Felip | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Boïl, Felip de -cavaller- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Biblioteca de la Universitat de València | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Aymà i Ayala, Jaume | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Villena i de Castella, Enric de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Tirant lo Blanc | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Suñol i Pla, Cèlia | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Selecta, Editorial | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Capmany i Farnés, Maria Aurèlia | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Nit de Santa Llúcia | Dades de Catalunya