(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. Segurament fou ell que es destacà a la campanya de Múrcia contra els castellans, el 1296, i el qui, sumat a la croada de Jaume II de Catalunya contra Almeria, el 1309, serví amb vaixells catalans i castellans a les operacions per prendre Ceuta i Gibraltar.

El 1312, quan els angevins trencaren els convenis de pau de Caltabel·lota i envaïren Sicília, passà a l’illa com altres nobles catalans, amb el beneplàcit de Jaume II, en defensa de Frederic II de Sicília. Anà a la campanya amb 100 genets i 200 peons reclutats a Catalunya; fou acollit amb grans honors i considerat un dels caps de la defensa siciliana.

Frederic II el posà al front de les forces destacades a Calàbria (1313). Poc després, el rei sicilià decidí un contraatac per mar i terra contra els que assetjaven Tràpani. Ell i Bernat de Sarrià manaven les forces navals que havien d’intervenir a l’operació, però davant la imminència de l’escomesa, els angevins signaren una treva (16 maig 1314). Més tard tornà a Catalunya.

El 1328 assistí a Saragossa a la coronació d’Alfons III el Benigne. Durant les festes que seguiren fou armat cavaller per l’infant Pere, i ell armà tot seguit deu cavallers més.

Es titulava vescomte de Castellnou. A vegades resulta molt difícil, i fins dubtós, destriar aquest personatge dels diversos homònims que apareixen al mateix període.