(Ultrecht, Països Baixos, vers 1540 – Tarragona, 1596)

Pintor renaixentista d’origen nòrdic. Establert a Milà, el 1573 anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra.

El 1576 féu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez; tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli.

Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals: el Davallament (encara conservat a la dita capella) i l’Enterrament del Crist. Es traslladà a València, on féu el retaule de la capella funerària dels marquesos d’El Cenete.

Cap al 1588 fixà la seva residència a Tarragona. És ací on el seu estil -d’un manierisme romà, però sense la força d’aquest, encara que monumental- arribà a la plena maduresa. La decoració de la capella del Santíssim, a la seu de Tarragona, és la seva obra més important entre les encara conservades.

El 1595 acabà el retaule major de Palamós.