(Olot, Garrotxa, 19 maig 1888 – 7 febrer 1929)

Pintor. Fill de Joaquim Vayreda i Vila, amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica, i germà de l’escriptor Ramon. Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada. Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí. El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes. De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne.

Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes. La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur. Els paisatges i les figures constitueixen la seva temàtica preferent.

Després la seva pinzellada esdevingué més fina, més segura, lleugera i poc insistent, tot reflectint les qualitats de les coses.

Exposà amb freqüència a la Sala Parés de Barcelona. Col·laborà en el saló de Les Arts i els Artistes, moviment que inicià el noucentisme.