(Barcelona, febrer 1919 – 1932)

(UMN) Partit polític. Fundat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí (després comte d’Egara), diputat i cacic del districte de Terrassa.

Aplegava l’ala més unitarista i dretana del monarquisme català, per contrast amb el sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada.

Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de l’UMN la convertí en el suport polític més ferm del règim de Primo de Rivera a Catalunya, i Alfons Sala fou nomenat president de la Mancomunitat dictatorial (1924-25).

Fugaçment ressuscitat el 1930, el partit desaparegué de fet amb la República, i els seus homes s’integraren en les organitzacions de l’extrema dreta alfonsina, com ara la Penya Blanca.