(Sallent, Bages, 12 març 1768 – 26 maig 1811)

Eclesiàstic i erudit. Germà de Fèlix. Era deixeble i nebot de l’arquebisbe Fèlix Amat.

Fou catedràtic de filosofia i teologia i director de la biblioteca pública diocesana de Barcelona. Succeí en aquest càrrec al seu oncle. Reuní a l’esmentada biblioteca un gran fons d’autors catalans, que resultaren utilíssims per als estudis del seu germà Fèlix. Ell mateix hi col·laborà com a redactor.

El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. Hi féu alguns treballs, el de major interès és el titulat ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelos para arreglar la ortografía catalana?.

El 1807 fou nomenat degà de Girona, d’on hagué de fugir en arribar-hi les tropes franceses durant la guerra del Francès. En aquesta avinentesa perdé els seus llibres i papers, amb gran part del material que havia reunit per a un diccionari d’autors catalans. El seu germà seria el que duria endavant el valuós projecte.