(Catalunya Nord / Catalunya / Franja de Ponent)

Riu, Afluent de l’esquerra de l’Ebre, que és el gran col·lector del vessant sud-occidental del Pirineu català i una part dels aragonesos, a través del Cinca (des del pic de Pocets, que, a la conca del Cinca, separa uns i altres).

Neix al vessant septentrional del Puigmal, a 2.975 m alt, a l’Alta Cerdanya, i recorre, excavat en els materials argilencs de la depressió tectònica cerdana, la seva vall longitudinal, separant la comarca en dues conques en encaixar-se a l’estret epigènic d’Isòvol; hi rep afluents: l’Aravó, l’Angostrina, etc. A través de la canal del Baridà, al peu de la falla del Cadí, s’introdueix a l’Alt Urgell i enllaça amb la depressió d’Urgellet, on rep la Valira.

A partir d’aquí pren la direcció nord-sud, que el fa engorjar-se en congosts (Tresponts, Oliana, etc) en travessar perpendicularment les serres del Prepirineu, que s’obren a planes de muntanya (ribera d’Organyà, de Nargó, d’Oliana, etc), a les quals desguassen les valls afluents (Castellbó, Lavansa, etc), i per últim a la Ribera de Bassella (que fa de transició entre muntanya i depressió Central), on es dilata la vall, fins ara encaixonada entre les plataformes originades per estrats oligocènics.

En obrir-se a la depressió Central, a la Noguera, gira vers l’oest, i s’engorja al congost (d’origen epigènic) d’Alòs, al peu de la serra de Sant Mamet, on rep per la dreta la Noguera Pallaresa. A partir d’aquí s’encaixa en un planell de peu de muntanya, reprèn la direcció vers el sud i obre entalladures, escalonades per terrasses, en excavar les formes tabulars de la depressió. Dintre d’aquesta comarca rep per l’esquerra el Llobregós i el Sió, i se’n deriva el canal d’Urgell.

Al Segrià les seves terrasses constitueixen les planes d’Alcarràs-Vilanova de Segrià (a la dreta, límit tradicional de la Llitera) i la de la plana d’Urgell (a l’esquerra), i hi vessen les aigües la Noguera Ribagorçana (per la dreta), el Corb i el Set, i també el canal de Seròs (per l’esquerra), on desguassa el d’Urgell, i, en sortir de la comarca, rep el canal d’Aragó i Catalunya, i poc després el riu Cinca.

Hi forma un dels canyons més importants de Catalunya, el qual s’enfonsa prop de 400 m en les plataformes tabulars oligocèniques (com a resultat de la diferència de desnivell entre el pendent del peu de muntanya i el del curs del riu), i assenyala el límit del Segrià amb el Baix Cinca; i després d’haver-se introduït 4 km en aquesta comarca, desguassa a l’Ebre.

El seu perfil d’equilibri és en una fase molt avançada. Té una conca de 22.579 km² i un cabal absolut de 12,23 m³/segon a Ponts; després d’haver rebut el Cinca, la seva afluència a l’Ebre és de 183 m³/segon.

El règim és nival de transició, i passa a nivopluvial al pla, a causa de la influència mediterrània de la tardor. És l’únic gran riu de curs íntegrament català (265 km) i el més cabalós de Catalunya després de l’Ebre.

És un dels principals rius catalans quant a la producció d’energia elèctrica: estrictament al seu curs hi ha els embassaments d’Oliana, de Sant Llorenç de Montgai, de Rialb i de Seròs, i altres de petits; una de les cues del de Mequinensa s’introdueix 10 km dins el seu curs.

Quant a l’aprofitament agrícola per als regatges, al sector del curs alt serveix per a prats de regadiu, a la conca mitjana per al conreu de cereals i farratges, i a l’ampla vall segrianenca per a la fructicultura.

Les principals poblacions per on passa són: al curs alt, Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, la Seu d’Urgell, Organyà i Oliana; al mitjà passa per Ponts, Artesa de Segre, Seròs, Balaguer i Térmens, i al baix, per Lleida i Mequinensa.