(Sardenya, Itàlia, 1323 – 1326)

Campanya militar de Jaume II de Catalunya-Aragó.

Pel tractat d’Anagni (1295) fou promès ja a Jaume II, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília; el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura (1297). Al cap de 25 anys, Jaume II es decidí a emprendre’n la conquesta.

El monarca català aspirava a convertir en profit propi els recursos de l’illa, entre ells les mines d’argent, i a guanyar una base estratègica a la Mediterrània occidental; la conquesta representava no sols la lluita contra Pisa, sinó també l’exacerbació de la rivalitat comercial amb Gènova.

La direcció de la conquesta fou encomanada a l’infant Alfons; abans d’arribar a l’illa, el jutge d’Arborea ja havia trencat les hostilitats amb els pisans (1323). L’infant posà setge a la vila d’Esglésies i al castell de Càller. Esglésies capitulà el 1324.

El regne de Sardenya passà al rei de Catalunya-Aragó, però aquest havia de donar a Pisa el castell de Càller amb les seves dependències, i els pisans havien de poder viure i comerciar no sols a Sardenya, sinó a tots els dominis del regne catalano-aragonès.

La conquesta de Sardenya és la prova més manifesta que la política exterior de Catalunya es decantava cap al mar.