(Manlleu, Osona, segle XVII – Vic, Osona, segle XVIII)

Polític i militar. Fou una de les principals figures, des del 1704, del grup de la plana de Vic que preparava la rebel·lió de Catalunya contra Felip V.

El 1705 aconseguí, juntament amb altres vigatans, la submissió de Girona. Aquell mateix any fou nomenat capità del nou regiment de la Reial Guàrdia Catalana.

Participà en la defensa de Barcelona, així com en l’ofensiva immediata per alliberar Aragó (1706). Posteriorment organitzà lleves de voluntaris que actuaren a la Garrotxa i a l’Empordà (1707) i, més tard, a Osona (1709-10).

Fou el pare de Josep de Regàs i Cella.