(Sant Geli, Llenguadoc, 27 octubre 1156 – Tolosa, Llenguadoc, 2 agost 1222)

“el Vell“ Comte de Tolosa (1194-1222). Fill i successor de Ramon V i de Constança de França.

Vidu el 1198, es casà (1204) amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya.

Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203. El perill que tot això representava obligà Tolosa a canviar la política d’hostilitat al Casal de Barcelona: el 1204 convingué un tractat de mutu ajut amb Pere I de Catalunya i el seu germà Alfons II de Provença, i per altra part concedí a Pere I un préstec de cent cinquanta mil sous melgoresos en hipoteca sobre Gavaldà.

El mes de maig de 1210 els comtes de Tolosa i de Foix i el rei Pere s’entrevistaren a Pàmies i el darrer gestionà infructuosament una actitud més favorable de Simó de Montfort envers el de Foix. Després acompanyà Ramon VI a Tolosa i hi intentà una avinença d’aquest amb el legat Arnau Amalric, sense obtenir gairebé res.

Havent tornat els legats a inquietar el comte de Tolosa, el 1211 aquest acudí a una conferència a Narbona amb Simó de Montfort i el rei Pere I. Poc després s’inicià l’atac dels croats contra Tolosa. Després d’uns dies de combats duríssims els croats hagueren de retirar-se a Tolosa ja dins el 1212.

Llavors Ramon VI, a qui no restava gaire cosa més que Tolosa, Montalban i la Provença tolosana, demanà consell i ajut al rei Pere. Aquest designà un governador per a la ciutat de Tolosa, Guillem de l’Escala, que acompanyà el comte en el seu retorn, juntament amb una mainada de catalans.

El mateix rei, vers l’Epifania del 1213, sojornà un temps a la capital tolosana i des d’allà treballà per aconseguir una solució acceptable per a tots, però fracassà novament i hi rebé els juraments de fidelitat de Ramon VI i del seu fill, que ratificaren els cònsols de Tolosa.

Com que Comenge, Foix i Bearn feren igualment, en aquest greu moment, quasi tot Occitània quedava sota la sobirania del rei de Catalunya-Aragó, que s’instal·là al Castell Narbonès amb la seva mainada aragonesa i alguns nobles catalans.

La submissió de Tolosa a Pere I suscità una reacció contrària del rei de França, que es considerava senyor suprem del comtat. D’altra banda el papa ordenà a Pere I que abandonés els tolosans; el rei, que era a Lleida, aplegà un petit exèrcit i travessà els Pirineus.

Havent-se unit els comtes de Tolosa, de Foix i de Comenge, posaren setge a Muret el 10 de setembre de 1213. El dia 12 els contendents lluitaren en batalla campal, en la qual Ramon VI tenia la rereguarda. Mort el rei Pere, sense que el comte de Tolosa hagués entrat en lluita, hom emprengué la retirada i molts tolosans moriren ofegats en travessar la Garona.

Dalmau de Creixell i altres catalans ajudaren a la defensa de Tolosa. Ramon VI acudí a la cort de Pallars i hi organitzà una expedició d’ajut a Tolosa, que derrotà els assetjants i entrà a la ciutat el 13 de setembre de 1217.

Ramon VI morí després d’haver recuperat una gran part dels seus estats i d’haver premiat la fidelitat dels tolosans amb generosos privilegis.