(Tarragona, 1907 – Barcelona, 16 maig 1998)

Químic i bromatòleg. Doctorat a Madrid, s’especialitzà en química cerealista i farinografia.

Professor de l’Institut d’Agroquímica de València i director del Laboratori d’Investigació Cerealista del CSIC (1947), fou becat per aquesta institució per a introduir les modernes tècniques de control de qualitat del blat i la farina a l’estat espanyol.

Membre d’honor de l’Escola Francesa de Molineria (1972) i corresponent de l’Associació d’Investigació Cerealista d’Alemanya (1958), el 1955 fundà l’Associació Espanyola d’Investigació Cerealista.

Autor de nombrosos treballs especialitzats, s’ha interessat també per la història de la ciència. Destaca la seva biografia Antoni de Martí i Franquès, 1750-1832 (1935, premi de la secció de Ciències de l’IEC) i la seva activitat com a secretari de la secció de Ciències de l’Ateneu de Tarragona els anys 1930 i de la Secció Catalana de l’Acadèmia Internacional d’Història de la Ciència (Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica), de la qual fou nomenat membre d’honor el 1992, i la qual convoca anualment un premi que porta el seu nom.

És també autor de: Els deuteri i l’aigua pesant (1935), Assaig sobre el clima d’Olot (1938) i El Centre Recreatiu Catalanista “Las Quatra Barras” de Tarragona (1899-1903) (1992).