(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1585 – Reus, Baix Camp, 1628)

Escultor. Fill de l’homònim. Es creu que completà la formació a Itàlia. Extremadament dotat, és un dels primers escultors que marquen la revifalla de l’art català.

Entre la seva obra conservada cal fer especial esment dels dos retaules del Roser situats, l’un, a la seu de Barcelona (1619), i l’altre -encara que bastant mutilat- a l’església de Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona). S’hi pot admirar, en tots dos, la composició i l’ornamentació italiana barroca de l’època.

Va fer tot de treballs en diversos indrets de Catalunya, alguns dels quals amb la col·laboració del seu pare (retaule major de Martorell, 1610).

Altres obres atribuïdes a ell són el retaule de la Puríssima de Verdú (1623-26), els retaules del Roser d’Arenys de Mar (1625-27) i de l’església de l’Esperit Sant de Terrassa.