(Tarragona, 20 setembre 1847 – Barcelona, 1 juliol 1924)

Periodista, historiador, metge i crític d’art. Fill de Josep Opisso i Roig. Fou director de “La Ilustración Ibérica” i d'”El Camarada”, i codirector de “La Vanguardia”.

Fou un bon divulgador de temes diversos, i traduí al castellà diverses obres mèdiques.

A més d’algunes novel·les, escriví Historia de Europa (1880), El grito de la Independencia (1881) i Arte y artistas catalanes (1900).

Fou el pare de Regina i de Ricard Opisso i Sala.

Foren germans seus:

Antoni Opisso i Vinyas  (Tarragona, 1851 – Barcelona, 1880)  Escriptor i musicògraf. Dirigí la revista “La España Musical”. Treballà per un temps a Filipines com a funcionari. Col·laborà aleshores al periòdic “La Oceanía Española” i a diverses publicacions de Madrid.

Antònia Opisso i Vinyas  (Tarragona, 16 abril 1855 – Barcelona, 3 setembre 1929)  Escriptora. És autora del drama Mujeres que matan y mujeres que mueren, així com d’algunes novel·les i d’un Ensayo crítico sobre el teatro español.