(Vic, Osona, 1857 – Barcelona, 1913)

Escriptor. Fou un dels propulsors vigatans de la Renaixença.

Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, secretari de l’Orfeó Català i del consell directiu dels jocs florals, dels quals fou mantenidor el 1906. Col·laborà a “La Veu de Montserrat”, “La Gaseta Muntanyesa” i “La Ilustració Catalana”.

Novel·lista costumista, publicà les novel·les d’ambient rural i situades a la plana de Vic Margaridoia (1884), Benet Roura (1887), Lo beneit i la porqueirola (1888), Els milions del farianire (1893) i La Nonada (1904); narracions: Notes de viatge (1907), Narracions, i poesies: Poesies.

Publicà també Galería de vicenses ilustres i Episcopologi de Vic (1904).