(Vic, Osona, 6 gener 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)
Advocat i polític.
Fundador, juntament amb Oriol Anguera de Sojo, de la Unió Jurídica de Catalunya. Representant de Catalunya als congressos de minories nacionals.
Fou un dels fundadors (1930) del “Diari de Vic”, que també dirigí.
Era membre del consell del Partit Catalanista Republicà.
(Madrid, 26 abril 1867 – Barcelona, 9 abril 1941)
Periodista esportiu. Fou un dels millors i més influents en la seva especialitat.
Figurà entre els fundadors de diverses publicacions esportives, entre elles “El Mundo Deportivo” (1906). Fou també redactor de “La Vanguardia” i posteriorment, del 1920 al 1929, dirigí la revista “Stadium”.
Assumí un gran nombre d’iniciatives, com la fundació de la Societat Catalana de Gimnàstica (1887), membre de la Unión Velocipédica Española, en la qual detingué diversos càrrecs, promogué la fundació de la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i figurà entre els impulsors de la construcció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona.
A la seva memòria ha estat instituït un premi de ciclisme.
(Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 10 abril 1856 – Espinelves, Osona, 13 desembre 1923)
Naturalista recol·lector i taxidermista.
Cabaler de Masjoan i d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una bella col·lecció d’ocells preparats per ell.
Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia col·laborà amb Estanislau Vayreda.
(Vic, Osona, 15 maig 1850 – Cottabato, Mindanao, Filipines, 5 abril 1884)
Botànic i metge. Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar.
L’any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l’arxipèlag com havia fet abans a les Canàries.
Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a “La Garba Muntanyenca”.
A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife.
(Vic, Osona, 1844 – Sarrià, Barcelona, 1900)
Eclesiàstic i escriptor.
Formà part, com tots els seus germans (Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Ramon), de l’Esbart de Vic.
Publicà, entre altres, la monografia històrica El monasterio de Ripoll. Reseña histórica… (1888).
(Vic, Osona, 1855 – Lleida, 1901)
Escriptor. Pertanyia al grup fundador de l’Esbart de Vic. Es llicencià en dret i filosofia i lletres. Era deixeble de Llorens i Barba.
Fou catedràtic de psicologia i ètica a la universitat d’Oviedo i, més tard, a la de Barcelona, on ensenyà dret polític i administratiu.
Actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1874.
Publicà nombroses col·laboracions a la premsa catalana i els llibres Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1884) i Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofia elemental (1891).
(Vic, Osona, 1851 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1907)
Jurista i escriptor.
Juntament amb els seus germans –Josep, Ramon, Joaquim i Francesc d’Assís– fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic.
Entre les seves obres destaquen Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria (1888) i el recull de poemes Encarnació (1897).
(Vic, Osona, 26 febrer 1847 – Lleida, 15 juliol 1901)
Filòsof psicologista. Després de llicenciar-se en dret i de doctorar-se en filosofia, fou professor de psicologia i d’ètica.
Autor d’un Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1844) i d’un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental (1891), treballs en què es palesa l’influx de Xavier Llorens i Barba.
Fou, en un altre camp, un dels fundadors de l’Esbart de Vic i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1874).
(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)
Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.
Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.
Era germana d’Agustí Alfons i de:
Miquel Maseras i Ribera (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934) Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.
(Falset, Priorat, 1860 – Manila, Filipines, 1910)
Metge. Es llicencià a Barcelona.
El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat.
Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la “Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas” (1895-97).
Fou germà d’Maria Helena i Miquel Maseras i Ribera.
Dades dels Països Catalans 