(Valls, Alt Camp, 2 febrer 1861 – Barcelona, 12 setembre 1923)

Pintor. Format a la Llotja de Barcelona i a l’escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma (1886-89), on conegué la seva futura muller Emília Coranty. Residí un quant temps a París.

Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura.

Col·laborà com a crític d’art a diverses publicacions.

El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l’efímera Societat de Belles Arts de Barcelona.