(Cadaqués, Alt Empordà, 1864 – Barcelona, 1941)

Escriptor. Doctor en filosofia i lletres (1888), fou catedràtic als instituts de Reus, Còrdova, Oviedo i Barcelona. Col·laborà a la premsa de Madrid i Barcelona.

És autor d’un llibre de Poesies catalanes (1919) i de diversos treballs sobre literatura castellana: Estudio acerca de la novela picaresca española (1891), Menéndez Pelayo como crítico literario (1912), etc.

També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català.