(Sant Martí de Maldà, Urgell, 25 gener 1729 – Tarragona, 16 novembre 1794)

Arqueòleg i erudit. Canonge de la seu de Tarragona (1746), arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions.

Dirigí moltes excavacions i aconseguí una bona col·lecció numismàtica, que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4.000 volums, al convent de Sant Francesc.

Escriví una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona, com també molt material per a la realització d’un diccionari d’autors catalans.

Té un gran interès la seva correspondència amb el seu germà Llorenç Foguet, jesuïta, expulsat a Bolonya, i, des del 1785, amb Bartomeu Pou.