(Catalunya, 25 gener 1918)

Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S’hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat.

Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans.

La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de Marcel·lí Domingo, la redacció de l’Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries.

Preveia el govern autònom de Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l’estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies,

Malgrat que no arribà al congrés a causa de l’oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de Núria, sobre el qual influí.