(Peratallada ?, Baix Empordà, vers 1282 – Algesires, Andalusia, febrer 1339)

Almirall. Segon fill de l’almirall Bernat de Peratallada.

El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d’unes galeres i li fou donada la tinença del castell d’Esglésies. El 1328 comandà l’estol català que col·laborà amb el castellà de l’almirall Alfonso Tenorio a l’estret de Gibraltar contra els marroquins. Fou lloctinent de procurador de València (1329-31).

Actuà reiteradament com a ambaixador d’Alfons III el Benigne a Castella, i el 1337 fou almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins; desembarcà tot seguit a Algesires, on fou ferit de mort (1339).

El seu cadàver fou soterrat, en un bell sarcòfag, al convent de framenors de Girona.