(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)

Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.

El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner  (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV)  Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:

Nicolau Cotoner i Genovard  (Illes Balears, segle XIV)  Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:

• Bernat Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
• Gabriel Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
• Nicolau Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV)  La seva línia comença a adquirir importància amb el seu besnét:

Antoni Cotoner i Vall-llobar  (Illes Balears, segle XVI)  Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:

Bernat Lluís Cotoner i Ballester  (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641)  Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de:

• Marc Antoni Cotoner i de Santmartí  (Illes Balears, segle XVI – després 1608)  Militar. Fou capità d’artilleria, clavari i jurat municipal de Palma de Mallorca. Es casà (1597) amb Joana d’Olesa, i foren els pares de la generació més il·lustre del llinatge, molt vinculada a l’orde de Sant Joan, Rafael, Nicolau, Bernat, Marc Antoni i Miquel Cotoner i d’Olesa.
• Nicolau Cotoner i de Santmartí  (Illes Balears, segle XVI – 1628)  Religiós. Esdevingué gran prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan (1622).