(Mataró, Maresme, 4 agost 1781 – Alpens, Osona, 1836)

Comerciant i polític. De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat.

Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII de Borbó li atorgà privilegi de noble del Principat. Col·laborà amb la Regència d’Urgell; el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals.

Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents (1827) i s’hagué d’exiliar a França durant set anys.

Formà part de la Junta Carlina del Principat (1835). En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat.