(Tarragonès / Baix Camp / Alt Camp)

Regió natural i històrica, dividida actualment en les tres comarques.

Comprèn una extensa plana, al límit sud de la Depressió Pre-litoral, encerclada per la Serralada Pre-litoral (serres de l’Argentera i de Llaberia, muntanyes de Prades i serra de Miramar, Montagut i el Montmell) i banyada per la Mediterrània.

L’origen es remunta al segle XII, quan el territori, colonitzat per gent del comtat de Barcelona, fou posat sota domini directe de l’arquebisbat de Tarragona.

Al segle XIV, i per defensar-se de les exigències de l’arquebisbe, es formà la Comuna del Camp de Tarragona, reunió dels síndics dels pobles, que amb el temps, anà adquirint més poder i representativitat; fou abolida amb el Decret de Nova Planta.