(Girona ?, segle XI – 1050)

Fill d’Amat, vescomte de Girona. Es casà amb Ermessenda, filla de Gausfred. Cap la possibilitat que Ermessenda fos filla d’Amat i Guerau fill de Gausfred. En tot cas, Guerau I fou el primer que usà el nom de Cabrera, vinculant-lo al títol vescomtal que li venia per Girona.

Ell i la seva muller reuniren un vast patrimoni, nucli inicial de la prosperitat dels vescomtes de Cabrera. El castell pairal de Cabrera dominava l’actual subcomarca del Cabrerès, encavallada entre la Garrotxa i Osona.

Les seves possessions, unides a les del vescomtat gironí, abraçaven totes les Guilleries, algunes terres pròximes a la plana de Vic i de la Selva, i altres lots en aquesta darrera comarca, amb el castell d’Argimon.

D’aquestes possessions selvatanes, la més important era la vila de Blanes, plataforma marinera de la futura vocació mediterrània d’aquest casal. També pertanyia als Cabrera el castell o força vescomtal de la ciutat de Girona.

Guerau I governà aquests territoris des de la mort dels vescomte Amat (vers 1035), fins al seu traspàs.

Ell i Ermessenda fundaren (1038) el monestir de Sant Salvador de Breda, que tres segles més tard seria recés del més brillant dels seus descendents.

Fou succeït pel seu fill Ponç I de Cabrera.