(Barcelona, 11 desembre 1841 – 31 desembre 1904)

Actor dramàtic. El 1870 es va traslladar a l’Argentina, on durant uns anys va treballar com a primer actor, interpretant especialment melodrames.

El 1883 tornà a Barcelona i s’encarregà de la direcció del Teatre Català (Romea), on actuà en castellà. Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel (1888), L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa, etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català.

Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc. Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics.

Va escriure alguns treballs sobre l’art dramàtic i traduí i adaptà les més celebrades produccions estrangeres.

Fou el pare de la soprano Carme Bonaplata i Cuní.